El Blog de la Pilar Lamenca

Inspira, obre les costelles, expira l’aire fent un gran forat a la panxa, contrau la musculatura abdominal, el cós es separa en dos parts, les extremitats busquen marxar, aferrat al terra com sí volguessis fer un gran sot. Ara, mantingues la posició fent els exercicis… uns 50 minuts. Fa uns quants anys vaig entrar a una classe de pilates, siguem francs, de la forma més escèptica que pugeu imaginar. Era una classe d’estiraments … de relaxació?! Va!!! què anava a aconseguir tirada pel

Cafè en vena matinal, inici de l’ON exigit després de l’ immersió en els purificadors aires estivals ara transformats en frescor que em retorna al compromís de ser testimoni des del balcó – observatori que vaig iniciar fa un any. Estic en trànsit, m’he despertat perseguida per un superman negre que empunyava un segell gegant amb un “black is beautiful” estampat. Aquest cop el meu psicoanalista no ha de patir! Ahir vaig traspassar les ombres de la tardor fent un vol per l’obra de Kerry Jame

Pas a pas delectant, omplint el disc dur personal de petits detalls de saborosos records, admirats mestres gurus socials, has comprat la guia, alternativa a poder ser, t’has decidit a omplir aquests llargs dies calorosos en adquirir qualitats pels teus sentits, que has despertat del llarg letàrgic hivernal i sembla que estiguis en una carrera sense fons. Vols viure perquè l’estiu és l’època dels propòsits esbojarrats, aquells que s’idealitzen anys rere any als anuncis de la Damm, mentre t’imagin

Hores de ressaca: 20h Gintònics blue: vaig deixar de comptar passat el tercer… Quilets de més: hauria de fer una taula matemàtica, a quilo per cada dos llesques de “Nutella”. Millor serà no pesar-me aquesta setmana! Estimat diari, superada la primera fase de recuperació “de la meva trobada social” sento la neurona assentar-se i els timbals migranyosos descendir el ritme frenètic. Fa dues setmanes l’esperit d’una de les millors comèdia dels darrers temps es va apoderar de mi quan, veient pe