Crec que les persones, en essència, ens agafem a allò viscut i ens fa por la inseguretat del futur, fins i tot malgrat els mals moments (suposo que d’aquí ve allò de “Val més boig conegut que savi per conèixer”).
Ens espanta allò incert i l’esdevenir. Per això aquesta programació genètica que portem de sèrie (uns més que altres) ens porta a posar molta rutina a les nostres vides.
A mi personalment m’entristeixen els canvis d’etapes, principalment per la gent que vas deixant -uns amb més alegria que a d’altres, és veritat (hahaha)-, però l’inici d’un nou període també em produeix pessigolles a l’estómac, barreja d’emoció, misteri i sobretot, renovació.
Si, ja se que sempre li trobo el motiu a tot per utilitzar el meu prefix favorit “-re”.
Fa poc una amiga em va parlar del Rebirthing, que en essència tracta de localitzar emocions i pensaments que no ens permeten avançar, a través del poderós mecanisme de la respiració com a base.
No deixa de sorprendre’m la quantitat de tècniques o tractaments que apareixen per tal de millorar les nostres vides, cada vegada amb noves variants d’aquesta nova “psicologia creativa”.
Jo penso que realment estem fets per a renovar-nos de forma cíclica, per avançar de nivell encara que algunes persones necessitin d’alguna empenta per deixar el passat enrere.
En el meu cas, em trobo a l’inici d’una nova etapa amb objectius renovats que em replantegen un nou ordre en el meu dia a dia. Cal renovar-se quan se’ns acaba un cicle i és bo desprendre’s d’allò més pesant.
Trist? No té perquè.
Així que mans a l’obra el primer és revisar lo físic, les possessions i una quantitat ingent de records que mai mires.
He posat casa meva cap per avall!!!
Des de fa dos mesos, estic feta una experta en desfer-me i despendre’m de coses i m’he adonat que a mesura que faig espai a casa meva i recol·loco els elements que trio (clau en el procés), m’allibero d’un gran pes mental i alhora recupero RAM interna. Això si, reconec que he necessitat l’ajuda d’un manual de moda, “La màgia de l’Ordre” de Marie Kondo, recomanable tot i lo obvi dels conceptes.
Espero que això m’ajudi en el nou cicle que anem a començar.
Així que em quedo amb els millors records d’aquest Antic Garatge.
Fins aviat!
Molta raó Sònia … i el que ens costa fer-ho!!!
no se cuán acabaré…encara no veig la fi pero intueixo la llum! je je
Merci!
))
*quan