Etiqueta

El “post”. El lector és perspicaç i viatjat, i sap, doncs, que es tracta d’una anotació en un blog, que és allò que estaves obligat a tenir perquè se’t perdonés la vida abans que se’t forcés a obrir compte a Facebook i, llavors, successivament, a Twitter, a Instagram…, fins a l’infinit, i amb la caducitat, sempre, de l’extensió digital de l’ego prèvia. Allò que, sense gaire èxit —no com en francès—, algú va gosar proposar que anomenéssim, en bell catalan

Sóc de l’opinió que un percentatge molt alt de la societat, tenen o tenim -com no podia ser d’altra manera m’incloc-, la necessitat d’explicar alguna cosa. El que sigui, però sens dubte al llarg de la nostra vida hi ha moments en què ens cal explicar coses. A Castellar del Vallès, municipi de la província de Barcelona, ​​existeix des de fa alguns anys una, podríem denominar-la botiga, que des del primer dia que la vaig veure em va cridar l’atenció. Allà, les persones que

21 i 22 de novembre de 2015. Un cap de setmana per recordar, un dia de felicitat absoluta. Unes setmanes abans … Ens vam trobar amb el Xavi Torres per anar a dinar al restaurant del Taka i després anar a veure la retrospectiva d’Alfons Borrell a la Fundació Miró. Feia temps que no xerràvem i l’excusa era molt bona. Al sortir em va dir: reserva’t el cap de setmana del 21 I 22 de novembre, farem trobada de l’Antic Garatge… qui s’havia de pensar que havia de reservar TOT el cap de setmana? Ta

Feia dies que no ens veiem. De fet no recordo quants. Havia de ser per Sant Jordi. No sé ben bé perquè però no ho vam fer. El llibre que vaig comprar-li encara el tinc a la tauleta de nit. Tot i els dies, no l’he desembolicat. Podria fer-ho perquè no l’he llegit, però sóc dels que penso que cada cosa té un destinatari i aquest, i només aquest, és qui pot decidir canviar-ne el seu destí. Prestatges i més prestatges amb milers de títols i autors. Aquest cop, però, havia estat fàcil escollir-ne un.

Podia haver estat el capvespre de qualsevol nit d’estiu al so d’aquelles onades sempre imaginades. Però no, era una nit com qualsevol altra. Una d’aquelles nits avorrides en plena tardor. Un sopar amb molta gent. La majoria representants d’aquesta burgesia que li costa entendre que no és el mateix ser que tenir … I un munt de plats i beures. Davant, de manera pacient i segurament aliena als meus pensaments, observaves amb el teu rostre pàl·lid cadascuna d’aquelles persones. Et descobria i

Ja sabeu que no tenir expectatives és bon sistema per ser més feliç! Sigui com sigui, La Rioja Alabesa em va semblar una meravella. Recomano que feu visites a varis cellers perquè són tots molt diferents entre sí. Podreu trobar des dels més coneguts i moderns com el Marqués de Riscal (amb un altre edifici de Frank Gehry que alberga l’únic hotel de 5 estrelles de la zona) o el Bai Gorri (també peculiar pel seu edifici d’Iñali Aspiazu i la tècnica de fermentació per gravetat) fins als més familiar

No conec a ningú que hagi anat a Euskadi i no li hagi agradat, però jo vaig quedar enamorada! Fins fa poc només havia estat a Donosti i em va semblar tan bonic que ja tenia motius suficients per voler tornar. Però ara, després del viatge que vaig fer a l’octubre, sé segur que tornaré! Vaig tenir la sort d’anar en un viatge organitzat per Basque Tour (l’oficina de turisme del País Basc) i he de dir que si Euskadi em va agradar, la seva gent em va robar el cor! Vam començar per Bilbao-Bilbo, us re

L’altre dia us explicava el que més m’havia cridat l’atenció del Japó i vaig prometre més. Així que res, mans a l’obra! El menjar. Vaig descobrir el menjar japonès fa uns anys a Londres i al principi no em va convèncer molt, però mica a mica va començar a agradar-me més. Vaja, el mateix que em va passar amb la cervesa! J Una de les parades obligatòries del viatge era anar a la subhasta de tonyina del mercat de Tsukiji. Vàrem intentar assistir, però malgrat que ens vàrem aixecar a les 3:30 de la

Principis de desembre… El Nadal està ja aquí  i les vacances d’estiu queden mooolllttt lluny. La gran majoria de nosaltres hem de treballar per poder gaudir de les vacances i per a que no es faci tan pesat tirem de records. De tant en tant m’agrada veure fotos dels meus viatges i avui m’he trobat amb les de l’últim. Fa uns mesos vaig visitar el Japó. La veritat és que la decisió va sorgir de forma inesperada. “Et vols venir al Japó? Ah, doncs sí!” (Sí, moltes de les decisions que prenc acostumen

Saps que només 1 litre d’oli utilitzat i llençat al desguàs pot contaminar fins a 1.000 litres d’aigua? Tot i que sé que és el més correcte em resulta molest anar guardant  l’oli que utilitzo a la cuina per dur-lo a la deixalleria…uff quina mandra. Sabia que amb aquest oli es podia fer sabó i de fet la Isabel sempre en fa un cop l’any al poble però mai ho he pogut veure en directe. Potser m’animaria si ho veiés. Així que el dia que em va caure a les mans un fulletó amb informació sobre un taller